Ramon Ferré: “Hem de consolidar el projecte de transformació del municipi i fer que a Calafell s’hi visqui cada vegada millor”

Segona part de l’entrevista en què l’alcalde passa balanç del mandat municipal

L’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, completa el balanç del mandat en aquesta segona part de l’entrevista als canals d’informació municipal. En aquest lliurament, se centra en els projectes que s’han pogut tirar endavant, malgrat l’aturada que va representar la pandèmia.

Ferré diu que “afortunadament, ja podem mirar només cap a endavant”. Afegeix: “Ara hem de consolidar el projecte de de transformació del municipi i fer que a Calafell s’hi visqui cada vegada millor”.

Pregunta: L’Ajuntament ja està centrat de nou en la gestió diària i en els projectes de futur?

Resposta: Fa poc, encara estàvem aprovant ajuts pandèmics que cuejaven. I els casos atesos pels serveis socials continuen en números alts. És veritat, però, que la normalitat que gaudim ha resituat moltes coses. I la màquina comença a funcionar a tota marxa.

Pregunta: En la primera part d’aquesta entrevista, vostè admetia un retard en alguns projectes. S’ha pogut reconduir?

Resposta: En això estem precisament. Hem de tenir en compte que actuacions que haurien començat el 2020 i haguessin estat acabades el 2021, van iniciar-se el 2021 o fins i tot el 2022, i han acabat recentment o acabaran durant aquest 2023. L’important és que, una mica més tard, tals actuacions comencen a ser realitat.

Pregunta: Hi ha alguna forma d’objectivar aquestes qüestions?

Resposta: Sí, el grau d’execució del Pla d’Actuació Municipal (PAM). És el document que marca els projectes que un ajuntament preveu tirar endavant en una legislatura. A data d’avui, l’índex d’execució del PAM d’aquest mandat és del 66,1%. Algunes obres que acabaran en les properes setmanes faran pujar aquest percentatge.

Insisteixo que va ser necessari prioritzar l’emergència més immediata i deixar per més endavant coses que ja estaven previstes. Però no obstant això, l’execució del PAM s’ha de considerar, atenent les circumstàncies, com a molt alta, gairebé un èxit.

En realitat, hi ha municipis que ja haurien volgut assolir aquests índexs d’eficàcia en un mandat tan i tan difícil.
 

Pregunta: Més enllà del que ha marcat la pandèmia, què destacaria de la feina feta durant el mandat? Hi ha algun element únic que sobresurti per damunt de la resta?

Resposta: Jo diria que la municipalització de serveis. És un procés que vam començar en el període 2015-2019, però que en aquest mandat s’ha fet definitiu amb la recuperació de la gestió directa dels serveis més importants en volum i pressupost: l’aigua, la neteja, la recollida de residus...

Pregunta: Per a què ha servit aquesta municipalització?

Resposta: De vegades em diuen que no ha servit per a baixar el preu de l’aigua... Sempre contesto que l’estalvi que genera la municipalització serveix per no pujar tarifes dels serveis. Perquè el govern que encapçalo no ha pujat impostos des de 2017. Ans al contrari, vam començar baixant l’IBI un 10%. Només per l’augment de costos que hi ha hagut des de llavors, incrementat amb la inflació alta dels últims mesos, quadrar els comptes ha estat un mal de cap constant. I sort, doncs, de la municipalització.

Pregunta: Ha servit per a millorar els serveis?

Resposta: I tant que sí. Podem oferir un servei millor i fer més per menys. En alguns casos, el cost és fins a un 25-30% inferior. Un factor molt important és que controlem directament el servei i podem corregir qualsevol problema o adaptar-nos a qualsevol nova situació, sense les rigideses i costs que tens quan hi ha un contracte externalitzat.

Un exemple d’això que dic... Amb la municipalització, hem fet canvis organitzatius a les escoles bressol, hi hem invertit, hi hem introduït preus més socials... I al final, estem fregant la plena ocupació, quan ens vam trobar un dels centres tancat i tot per falta de demanda.

Pregunta: Una queixa recurrent que se li ha fet al seu govern és la de tenir poca estima per la cultura...

Resposta: Només puc respondre que aquest és el govern que ha invertit més en equipaments culturals de la història del nostre municipi: dues noves biblioteques, la remodelació del teatre, un nou centre cívic i nous espais polivalents. També hem renovat la museïtzació de diversos monuments i hem museïtzat els que no en tenien. A més, hem promogut noves programacions culturals, com una temporada estable de teatre, música i òpera.

Pregunta: Hi ha una mena de greuge històric a Segur que no acaba mai?

Resposta: Fa gairebé vuit anys que vam prometre que ens hi deixaríem la pell, i això hem fet. Ha arribat l'hora de fer balanç i de mirar enrere, veient tot allò que hem fet durant tot aquest temps. Cal posar en context d'on veníem, amb un Segur que era la ventafocs del municipi i on la inversió no es veia massa, fent bo allò que es diu tant de que “tot es fa a Calafell” o allò altre de que “a Segur no es fa res”.

Pregunta: I?

Resposta: I el balanç a Segur és per estar-ne orgullós. De 2015 cap aquí, hi hem realitzat unes 50 grans actuacions. Estem parlant d'obres d'entitat a carrers i voreres, de la millora del medi ambient, de l'obertura de Segur al mar i la revitalització del Port, d'un salt endavant important en comunicacions i transport públic, o de la creació de nous equipaments i serveis, educatius, sanitaris, per a la gent gran, per a crear ocupació... En termes d’inversió, més de 30 milions d’euros.

Pregunta: Ha estat quantitat o qualitat?

Resposta: Les dues coses. Alguna d'aquestes actuacions fins i tot han posat Segur com a referent científic de nivell internacional. I referent també de disciplines artístiques contemporànies, gràcies a noves programacions culturals que hi tenen la seu. Qui ho havia de dir? Doncs és així.

De promig, cada mes i mig des de juny de 2015 s'ha engegat algun gran projecte a Segur. Això, a més del fet que Segur s'ha beneficiat de fets importants d'aquests dos mandats en el conjunt del municipi. Per posar només un exemple, la municipalització de serveis, que ara es gestionen més eficaçment, té un efecte molt positiu en els nuclis, com Segur, que partien de més enrere.

Pregunta: Segur ha milorat realment o encara hi queda feina per fer?

Resposta: Són les dues coses. Avui, Segur és un nucli on es viu millor que fa 8 anys. Hi ha moltes raons que ho expliquen. En el futur, amb els projectes que impulsem des de l'Ajuntament, s'hi viurà cada vegada millor. Cal acceptar que va per llarg, però ningú no pot negar que hem avançat molt i avancem en la direcció correcta.

Pregunta: En què poden concretar-se aquests projectes de futur?

Resposta: Estem parlant d’unes inversions de més de 30 milions d’euros, que tornaran a marcar un abans i un després a Segur. I això, malgrat que faran falta molts més diners, només per poder dir que complim uns mínims. Però la millora tornarà a ser evident i important. La transformació de Segur Platja, on poca gent sap que hi viu el 25% de la població empadronada, serà una de les fites més destacades. Vindran de tot arreu, d’altres ajuntaments a professionals i Universitats, a estudiar el model de renovació urbana que aplicarem.

Pregunta: Quin balanç pot fer en relació al nucli del Poble?

Resposta: El Pla de Barris, que vaig engegar personalment com a regidor d’Urbanisme en el mandat 2007-2011, ha trencat les dinàmiques negatives que arrossegava el nucli antic. L’any 2015, quan vam tornar al govern, hi havia un percentatge d’execució pobríssim. I ens hi vam abocar, perquè no es podia desaprofitar ni un dia més un import de més de 7 milions d’euros, que no et subvencionen precisament cada dia.

Pregunta: Per a què ha servit exactament el Pla de Barris?

Resposta: Ha servit per revertir el procés de decadència i desertització que estava patint el nucli. S’ha treballat principalment en tres línies: revaloritzar el patrimoni històric i cultural, fer del Poble un barri on viure, i millorar l’oferta d’equipaments de trobada i cohesió social.

El resultat ha estat positiu, però també dic que caldrà que continuem treballant en alguns objectius, ara ja sense el paraigües del Pla de Barris, que hem vist que no s’han aconseguit del tot o que encara tenen recorregut. Parlo, per exemple, de la dinamització comercial o de la rehabilitació d’habitatges. També cal crear grans equipaments culturals que portin moviments de persones. L’escola municipal de música i arts serà el nou vaixell insígnia d’aquesta política. Sense oblidar el nou museu i centre cívic que es crearà a la Cooperativa Agrícola, que és una altra aposta de molta transcendència.

Pregunta: I la resta de nuclis i urbanitzacions?

Resposta: A les urbanitzacions hi hem fet molta feina. Per exemple, sense la nostra insistència, jo diria fins i tot tossuderia, la fibra òptica no hi hauria arribat. Hem implantat nous plans de mobilitat i el veïnat s’ha pogut beneficiar de la millora general que ha significat la municipalització dels serveis. I no trigarem gaire a obrir nous equipaments cívics, dels que fomenten la cohesió social. Queden deures pendents, cap problema a reconèixer que molts, però a les urbanitzacions també s’hi viu millor que 8 anys enrere.

El nucli de la Platja, de la seva banda, viurà en els propers anys una transformació extraordinària. D’una banda, esdevindrà un centre comercial a l’aire lliure que reforçarà el seu paper de motor econòmic del municipi. I de forma que hi hagi vida i activitat tot l’any, no tan sols en temporada alta. De l’altra, la renovació urbana de la zona compresa entre el carrer Sant Pere i la Carrerada d’En Ralet, i amb una plaça Alcalde Romeu molt diferent a l’actual, tancarà una altra assignatura pendent del municipi des de fa dècades.

Pregunta: De tots els projectes prevists, o fins i tot en marxa en alguna mesura, en destacaria algun en concret?

Resposta: No és una pregunta fàcil de respondre, perquè estem parlant de molts projectes i molt importants. Però en diria un, que busca resoldre un problema important, el de l’habitatge. Parlo, en concret, de la promoció de 110 pisos de lloguer assequible que està a punt de començar a construir-se. Des de ni més ni menys que l’any 1982, no s’havia fet cap actuació d’habitatge públic al municipi. Estem parlant, per tant, d’un fet històric.

Moltes persones, malgrat tenir feina i ingressos, tenen dificultats per accedir a un habitatge. Amb aquesta promoció podran tenir un pis més que digne, a un preu assumible dins de les seves possibilitats.

Aprofito per dir que un lloguer assequible no significa el mateix que un lloguer social. Són coses diferents. Per a les persones i famílies que necessiten un lloguer social, continuarem creant habitatge d’aquesta tipologia. Ja ho hem fet a partir de pisos que eren propietat de l’Ajuntament per les més diverses vies i per cessions d’habitatges que hem negociat amb la Sareb. I aixi continuarem treballant. Abans de venir a aquesta entrevista, he estat signant la cessió de tres nous pisos del “banc dolent”...

Pregunta: Aquí s’hi viu bé, com diu un eslògan municipal que s’ha fet més o menys famós d’un temps ençà?

Resposta: Jo estic convençut que és així. Però no sóc neutral, ja que estic orgullós del meu poble, entre molts altres motius perquè s’hi viu bé. Caldria preguntar-ho als milers de persones que han vingut a viure a Calafell en els darrers anys. I no per la pandèmia, com sovint es diu, perquè aquest creixement s’havia iniciat abans. No crec que si aquí es visqués malament, tanta gent vingués a viure-hi.

Aprofito per demanar a tothom que ha vingut a viure aquí, i que encara no ho hagi fet, que s’empadroni. Empadronant-se ens ajudarà molt a aconseguir dues coses.

La primera, a poder reclamar els serveis sanitaris o educatius que necessitem, ja que la Generalitat fuig d’estudi al·legant la població empadronada i no la real. La segona, que els diners que l’Estat lliura als ajuntaments, i que es calculen amb la mateixa fórmula, poden pujar molt. No arribarien a duplicar-se, però gairebé. Crec que val molt la pena actuar en aquesta línia. Hi tenim a guanyar molt.