Ramon Ferré: “La pandèmia ens ha marcat els últims anys, però ara hem de tirar endavant i recuperar aquest temps”

L’alcalde de Calafell passa balanç, en una entrevista en dues parts, al mandat municipal

L’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, creu que “la pandèmia ens ha marcat els últims anys, però ara hem de tirar endavant i recuperar aquest temps”. Un temps que Ferré no creu del tot perdut: “En les primeres etapes de la covid a Calafell hi va aflorar el millor de la nostra societat. Després, l’esforç per evitar que la desgràcia es convertís en una catàstrofe ha permès rescatar moltes persones i famílies, així com els principals sectors de l’economia local”.

L’alcalde parla d’aquests temes en una entrevista amb els canals d’informació municipal, que es publicarà en dos lliuraments: aquest i un altre, en els propers dies.

Pregunta: La pandèmia ha marcat realment aquest mandat o només és una frase feta?

Resposta: De frase feta, o tòpic, res de res. La covid ho ha alterat tot. Tot el que teníem en marxa o preparant-se en el primer semestre del mandat, va saltar pels aires aquells dies del mes de març de 2020.

En primer lloc, d’un dia per a l’altre vam haver d’improvisar un Ajuntament a casa dels regidors, dels tècnics, de tots els treballadors municipals relacionats amb la gestió. En segon lloc, vam haver d’inventar canals nous de comunicació amb la ciutadania que, també tancada a casa, necessitava fer molts tràmits necessaris en aquell moment...

Pregunta: Va ser aquesta l’única dificultat?

Resposta: Hauria signat que fos l’única... De totes les altres dificultats que vam viure, en destacaria dues. La primera, l’obsessió per protegir les persones que teníem treballant al carrer, que en aquells moments igual es jugaven la vida a diari. La segona, preparar-nos per al pitjor: havíem de garantir un mínim de serveis públics en qualsevol situació, fos la que fos, inclosa una hecatombe.

Pregunta: Parla vostè en uns termes dramàtics...

Resposta: És que els primers dies i setmanes van ser dramàtics. Tenim una necessitat, molt humana, d’oblidar moments tan traumàtics, però va ser terrible. No sabíem exactament a què ens enfrontàvem, ni les dimensions que podria tenir. Però a més, els ajuntaments ens vam sentir molt sols.

Pregunta: Perquè?

Resposta: Perquè no teníem mitjans ni informació. Perquè molts ciutadans miraven cap a nosaltres esperant respostes, fos o no la nostra competència. Perquè les administracions que estan per damunt dels ajuntaments ens demanaven esforços enormes que elles mateixes no podien fer, però a la vegada ens abandonaven a la nostra sort... Va ser molt difícil. Qui em diu que en els darrers temps m’han sortit moltes canes, potser ara ho entendrà.

Pregunta: Pel que diu, té un cost personal gestionar una situació com una pandèmia?

Resposta: Jo em vaig presentar per a alcalde sabent que no és un lloc fàcil. Com tothom, no estava preparat per a una situació extrema com una pandèmia. Ho he fet el millor que he pogut i sabut. Quan ho racionalitzo, penso que ho he fet prou bé, sempre dins de les circumstàncies. Però encara tinc una reacció emocional: hauria volgut poder fer-ho molt més bé.

Pregunta: Destacaria algun moment particularment difícil d’aquests anys pandèmics?

Resposta: En podria comentar uns quants, perquè n’hi hagut a grapats. Però en diria dos.

Pregunta: Quin és el primer?

Resposta: Va ser quan vaig fer una crida perquè tothom es quedés a casa seva i, en particular, no anessin a les seves segones residències. És un missatge dur en un municipi turístic, sobretot de segona residència. Però era el que calia en aquell moment, per aturar les cadenes de contagis i salvar vides: el dia que vaig llançar aquell missatge va haver-hi mil morts. Em van dir de tot i les befes a les xarxes socials eren de jutjat de guàrdia. Ara, no puc tenir la consciència més tranquil·la.

Pregunta: I el segon moment difícil?

Resposta: Va ser quan a una residència geriàtrica del municipi va haver-hi un brot de covid. I ni el centre ni el departament de Salut reaccionaven. L’Ajuntament, encara que volgués, no podia entrar-hi... Només jo sé el que vaig haver de dir i fer per forçar la Generalitat, que era la responsable, a donar la cara. No acostumo a perdre mai la calma. Aquell dia no ho sé. Però no estava disposat a deixar que hi hagués una mortaldat. Ni hauria estat jo, ni hauria pogut dormir tranquil mai més.

Pregunta: Per la forma en què parla, no va haver-hi moments més o menys positius?

Resposta: Sí que n’hi va haver. I des d’aquí vull donar les gràcies a la Xarxa Santa Tecla, perquè en molts d’aquells problemes vam trobar-hi un suport i una resposta que el propi departament de Salut no oferia. La Xarxa Santa Tecla no és exactament una empresa, sinó una fundació que presta serveis sanitaris concertats. Però va estar a l’altura en tot el que va poder.

Pregunta: Al principi de la pandèmia, es destacaven coses positives, certament.

Resposta: I n’hi havia moltes. A tots els nivells. També a Calafell, tant administrativament com social. Abans parlava del personal municipal que, en el pitjor de la covid, deixava la relativa seguretat d’estar a casa per treballar al carrer. No penso treure’ls cap mèrit pel fet de ser professionals. Tot el contrari. Gent que ha criticat aquest reconeixement, sí, així ha estat, hauria de tenir-ho en compte i valorar si va col·laborar en la mateixa mesura.

Pregunta: Com valora el voluntariat que va operar en aquells moments?

Resposta: És impossible oblidar les persones voluntàries que eren a diari al carrer, jugant-s’ho també tot d’acord amb el poc que sabíem llavors. Parlo, per exemple, dels voluntaris i voluntàries de Protecció Civil o els de la Creu Roja. El dia que la premsa de mig món parlava de la situació a Espanya il·lustrant-la amb imatges de Calafell, molta gent va prendre consciència del que passava als nostres carrers i que no vèiem perquè érem tancats a casa.

Pregunta: I què era el que s’hi veia en aquelles imatges?

Resposta: Crec que era la imatge d’un heroisme senzill. De persones normals i corrents disposades a córrer riscs per ajudar els seus conciutadans enmig d’una vivència extrema. Amb actes que semblen molt simples, com anar a fer-te la compra perquè no surtis de casa si ets vulnerable. O ajudant a desviar el trànsit. És poca cosa? En aquell context, hi insisteixo, era heroic. Mai en podrem estar prou agraïts.

Pregunta: I què hi ha més enllà de les mesures de xoc més immediates?

Resposta: La pandèmia ha estat una lliçó sobre els múltiples nivells en què cal actuar. Els primers dies era posar mans perquè la paret no caigués. En les jornades posteriors, calia abordar els efectes socioeconòmics que la pandèmia estava provocant. La perspectiva era la d’una crisi econòmica i laboral terrorífica. Afortunadament, via els ERTO i moltes altres mesures, també municipals, hem evitat el pitjor.

Pregunta:  També des del punt de vista municipal?

Resposta: Per descomptat que sí. Hem fet tot el que hem pogut per parar el cop de la covid. I no és per presumir, sinó perquè és així: els ajuts que va implantar l’Ajuntament de Calafell superaven de molt, però de molt, els d’altres municipis més grans i amb més pressupost. Dir que no ens deixaríem ningú enrere no va ser una simple etiqueta.

Pregunta: Què va significar el centre de vacunació massiva del pavelló Joan Ortoll?

Resposta: Un abans i un després en la pandèmia. Les vacunes han estat un èxit sense precedents ja no de la nostra societat, sinó de tota la Humanitat. Quan es va plantejar fer un “vacunòdrom” al Joan Ortoll vam tenir claríssim que havia de ser que sí. I no era únicament perquè per als nostres conciutadans seria més fàcil i accessible vacunar-se. És que no pots negar-te a posar l’espatlla quan es tracta de salvar vides.

Al pavelló es van posar més de 100.000 dosis i això va significar que es van salvar moltes vides. Totes les persones que van fer-ho possible, i en són unes quantes, es mereixen un altre gran agraïment. I cal dir una cosa que no sé si puc afegir...

Pregunta: Digui.

Resposta: A la pandèmia i a tot el que comportava ens hi havíem d’abocar. Havia de ser la prioritat absoluta, per damunt de qualsevol altra consideració. Per això, tants projectes que teníem es van ajornar. Una part encara no ha pogut començar, però altres ja estan en marxa, alguns fins i tot acabats. Però crec que vam actuar correctament, fins i tot diria que de la manera més decent que hi havia.

Pregunta: Però es van retardar projectes o no?

Resposta: Tot i l’evidència d’una aturada en l’acció municipal, el millor que se’n pot dir és que ha estat un parèntesi “curt”. La normalització de la situació ha permés una represa que va a bona velocitat. Encara no ho hem recuperat tot, per exemple el 100% de l’activitat econòmica del municipi. Però ja estem en una fase més de consolidar que de recuperar. La pandèmia ens ha marcat els últims anys, sí, però ara hem de tirar endavant.

Un bon presagi és que Calafell s’hagi posat de moda i molta gent vingui a residir al nostre municipi. Aquí s’hi viu bé i tenim molta feina per endavant perquè s’hi visqui encara millor.